El caràcter voluntari de la RSC

L’impuls institucional de la RSC mitjançant polítiques públiques és necessari. No obstant això, la implicació dels diferents governs i institucions a nivell local, nacional i internacional en la RSC ofereix nombroses possibilitats: el paper d'aquestes organitzacions pot anar des de la regulació fins a la promoció de diferents mesures per a fomentar la RSC. En aquest sentit, sorgeix el debat sobre l'obligatorietat versus la voluntarietat de la RSC. Es tracta d'un dels debats centrals sobre la RSC: si han de ser les empreses les quals s’autoregulen i voluntàriament vagin implantant estratègies i sistemes de gestió enfocats a la RSC, o, per contra, ha d'haver un mínim de regulació que estableixi unes pautes sobre el que ha de ser l'actuació social i mediambiental de les empreses, i que garanteixi que la informació arribi a totes les parts interessades. Les empreses mantenen, en la seva majoria, la posició de defensar l'enfocament voluntari com central a les tesis de RSC. En canvi, moltes organitzacions socials entenen que l'enfocament voluntari no és garantia suficient; i advoquen per una regulació més clara de la RSC.

No obstant això, la tradicional discussió “voluntari versus obligatori” no deixa de ser una simplificació. Si bé és cert que els estats són responsables de preservar el medi ambient i la societat – com béns públics - de les externalitats negatives de l'activitat de l'empresa, moltes de les responsabilitats socials de l'empresa (seguretat en el treball, respecte als treballadors, gestió del medi ambient, etc.) ja han estat introduïdes en normes nacionals i internacionals. Encara que resulta necessari seguir legislant pel que fa a garantir uns aspectes mínims de la RSC – i així suplir les llacunes de l'autoregulació -, un excés de regulació en aquest camp comportaria el risc que les empreses prioritzessin un mer compliment de mesures obligatòries i no integressin els valors de la RSC en la seva estratègia de gestió.

Per aquestes raons, des de la Càtedra MANGO pensem que més que discutir si “hauria o no d’existir regulació”, cal debatre sobre “quin tipus de regulació resulta més apropiada per a incentivar la RSC”. Per exemple, és important avançar a millorar l'accés a la informació sobre les polítiques, estratègies i resultats de la RSC per part dels consumidors/inversors perquè el mercat (tant el de béns i serveis com el de capitals) premiï a les empreses més responsables i castigui a les quals no ho siguin.